Quarta part

La presència de clàusules que vinculen als mossos (o sigui els joves que efectuaven l'aprenentatge) a una postura recta i honesta, i les de relatives sancions en cas de robatoris sembla subratllar certa desconfiança cap als mossos.

A més de les clàusules en molts casos es troba, dirigida als mossos, una explicita prohibició d'escapar-se de la seva nova residència, que sovint era l'interior dels tallers on treballaven cada dia; això deixa clar que la vida aleshores era bastant dura. Les fugides no devien ser una excepció ja que gairebé en la totalitat de contractes hi ha clàusules que en cas de fugida del mosso obligaven el pare, o qui garantia pel fill, a recuperar el jove i retornar-ho a l'amo, fent-se càrrec de les despeses. Aquesta situació esplica l'estat de total privació de llibertat als quals els nens estaven sotmesos també per molts anys.

No falten criatures baix contracte ja en edat infantil, lluny de les seves poblacions de procedència i impossibilitats a rebre visites dels seus pares. Per tant no és difícil intuir el seu sofriment; cal subratllar la procedència dels nens: la majoria venia de llogarets allunyats de Cagliari, uns altres de la província de Nuoro, Oristano i Sassari.

Pel que fa a la durada, no escassegen els contractes que vinculen els nens per a molts anys encara que la majoria estableix 7 o 8 anys, fins a 10 i fins i tot més en cas de nenes.

El encartement, en els termes indicats fins ara, es refereix exclusivament a nens de sexe masculí. L'estricta separació dels papers segons el sexe, de fet, no permetia l'accés de les nenes a cap professió. Pel que fa a elles aquest tipus de contrate està gairebé sempre dirigit al simple servei domèstic.
 

Rosa Gatti
Marco Schirru