Sella del Diavolo

Difficoltà: T
Lunghezza: 4 km
Durata: 2 ore
Come arrivare: Es pot arribar al començament del recorregut des del centre de la ciutat: amb cotxe cal seguir l’avinguda Diaz i l’avinguda Poetto fins a arribar a la desviació per Sant'Elia i Calamosca, que es troba a la dreta. Seguint les indicacions per Calamosca, es continua en un avinguda amb arbres que arriba a la platja i, una vegada arribats a l'espai que domina la platja, es doblega a l'esquerra en les proximitats de l'Hotel-Restaurant "Calamosca sul mare"; seguint el carrer fins al final, on es pot aparcar el cotxe, s'arriba al principi de la sendera, a l'esquerra de la reixa d'una propietat privada. En alternativa, en els dies firals, es pot arribar a la platja de Calamosca en bus, amb la línia 5/11 del CTM.

La petita fortalesa del període de la II Guerra Mundial i  la Torre de Sant'Elia en el cim de la Sella del Diavolo

El promontori della Sella del Diavolo
Cagliari, cala Fighera
Las penyes-segats calcàreas subjacents a la Sella del Diavolo i les aigües que les banyen
Las penyes-segats calcàreas subjacents a la Sella del Diavolo i les aigües que les banyen
Agaves en el cim de la Sella del Diavolo
Panorama de la platja del Poetto des de el miramar de la Sella del Diavolo

L'excursió que permet visitar el promontori de la Sella del Diavolo, perla de la naturalesa encastada en el Gulfo de Cagliari a uns minuts de la ciutat, és un passeig breu i de risc molt baix: no obstant això permet el gaudi d'uns impressionants panorames i l'observació d'elements d'interès natural, arqueològic i històric.

El nom, que significa Silla (de muntar) del Diable procedeix d'una llegenda l'origen de la qual s'ha perdut en el temps. Explica que al final de la batalla en què els àngels, la legió de Déu van derrotar els diables al sèquit de Llucifer, aquest, esgotades les seves forces en la lluita, es va deixar caure assegut sobre el promontori imprimint-li la característica forma d'una cadira de muntar.

La sendera natural ha estat predisposat pels voluntaris de les associacions ecologistes Amici della Terra i Gruppo d'Intervento Giuridico, gràcies a la col•laboració del Comando Milités autònom della Sardegna, titular de l'àrea demanial militar de la Sella del Diavolo.

Es tracta s'una sendera ben traçada, assenyalat per balises de color groc-verd: és possible recórrer una part amb bicicletes tot terreny.

Una vegada arribats a l'espai que domina la platja de Calamosca cal doblegar a l'esquerra en les proximitats de l'Hotel-Ristorante Calamosca; seguint el carrer fins al final s'arriba al començament de la sendera, a l'esquerra de la reixa d'una propietat privada.

El primer breu tram de la sendera puja empinat sobre la roca calcària, per la qual cosa, en cas de pluges, fa falta parar esment al fons lliscant. Després d'uns metres la sendera segueix en pla, en adreça Nord-Est; en aquest tram es poden admirar el mar blau brillant i cristal•lí de la petita Cala Fighera; a més, la vista pot abastar el Gulfo degli Angeli (Gulfo de Cagliari), la Torre dei Segnali amb el Far de Cala Mosca i més enllà, a l'Oest, el Stagno de Cagliari, el port canal i l'àrea industrial de Macchiareddu.

Després es baixa per una petita sendera escarpat en adreça Est, fins a arribar a una vall estreta (un veritable canó escavats en l'aigua del promontori calcari) des del qual es generen unes senderes breus que permeten aconseguir l'a dalt esmentada Cala Fighera. La sendera d'interès natural continua pujant entre la vegetació que inclou peculiaritats botànicas com la Palmera de Sant Pietro, oliverars i ginebres.

S'aconsegueix així un pla panoràmic des del qual es poden admirar els penya-segats calcaris subjacents i les aigües blaves i transparents que banyen les petitas platjas adjacents a la Grotta dei Colombi (gruta dels coloms). La gruta presenta un àmplia cavitat natural que s'obre just sobre el nivell del mar; el seu nom procedeix de la gran quantitat de coloms selvàtics que, en el passat, niaven allà; per a molt ha estat relacionada amb una llegenda local segons la qual la gruta estava ocupada per un esperit maligne que responia al nom de Dais.
Cap a l'Est, la vista abasta la platja del Poetto i en el costat oriental del Gulfo degli Angeli, fins a aconseguir amb la mirada, en els dies assolellats, Villasimius i el Capo Carbonara.

Des d'aquesta zona se segueix en adreça Nord, en una pujada lleu, fins a arribar al cim de la Sella del Diavolo, on es troben les ruïnes d'una petita fortalesa del període de la II Guerra Mundial i de la Torre de Sant'Elia, edificada pels pisans en 1292.

En les rodalies a més es pot observar una cisterna púnica, de forma trapezoïdal, les dimensions notables de la qual mesuren 27 metres de longitud i 4,5 metres de profunditat. En les proximitats es troba una altra cisterna d'època romana, que presenta la clàssica forma a secció tronc-cònica. Segons la tradició, aquests llocs, durant les persecucions contra els cristians impulsades per Dioclecià, van ser teatre del martiri de Sant'Elia (el patró de Cagliari).

Sempre rumb al Nord, després d'uns 10 metres s'arriba al p
unt trigonomètric a la vora del penya-segat, des del qual la vista abasta tot el Gulfo de Cagliari. En proximitat d'aquest lloc, el més elevat del promontori de la Sella del Diavolo (m 135 s.n.m.), existia en període púnic un lloc de culte dedicat a la deessa Astarte.

Des del punt trigonométric, baixant en adreça Sud-Est, s'arriba a una protuberància rocosa des de la qual és possible descendir per aconseguir la sendera subjacent que, camí a l'esquerra de la Sella, permet arribar la gairebé arruïnada Torre del Poetto, part del sistema de defensa i d'albirament realitzat pels espanyols al segle XVI. Per individuar el punt on comença aquesta sendera entre la vegetació, fa falta donar una volta i travessar la part on comença el petit bosc que baixa cap a Marina Piccola. Just al costat de la part còncava de la cadira, a més, baixa cap al mar una sendera escarpada; en recórrer-ho amb cura, ja que es tracta d'una zona amb el risc de lliscament, és possible arribar la cala subjacent.

Una vegada tornats al punt trigonomètric, per a la volta cal procedir en adreça Oest fins a individuar una sendera ben traçada, que de seguida es torna ample i batut, que baixa en adreça Nord-Oest fins a l'entrada de l'Hotel-Ristorante Calamosca. En baixar, de totes maneres, es troba una desviació a l'esquerra, que permet tornar al tram inicial de la sendera. Baixant en adreça de l'hotel es recorre l'últim tram d'un carrer asfaltat per arribar al pàrquing, o en alternativa es pot dirigir-se cap a l'avinguda Calamosca on agafar el bus cap al centre de la ciutat.

 

Mangiare - dormire