Cinquena part

Les servidoras o criades començaven a treballar des dels 8-9 anys, encara que hi ha casos de 12-13 anys. El servei, de llarga durada, solia acabar cap als 20-21 anys, ja que era aquesta l'edat en què les joves celebraven les seves noces amb l'aixovar i alguns escuts que se li lliurava a contracte vençut. En la gairebé totalitat dels contractes, en vèncer-se aquests, les criades rebien al voltant d'unes 60 lires o, a elecció, un aixovar (“moltes peces segons la voluntat de la nena”).

Per als homes els que recaptaven més eren els ferrers i els pescadors, que al final rebien les eines de treball.

Sovint en les chartas es trobaven algunes clausulas particulars que vinculen els mossos a postures honestes i rectes. De vegades hi ha clàusules relatives a eventuals sancions en cas de robatoris. Aquestes clàusules presentaven garanties en favor dels artesans subratllant certa desconfiança cap als joves treballadors.

En els cinquanta contractes de encantaments analitzats, aquestes clàusules es presenten en només un cas: en el contracte del fill d'un sabater l'aprenentatge del qual es realitzava en el taller d'un altre sabater. En aquesta circumstància la presència de la clàusula sembla allunyar la hipòtesi de la desconfiança. Per què entre dues persones que exerceixen la mateixa professió, en dos llogarets propers, calia produir-se desconfiança cap a l'honestedat d'un nen?

L'absència d'aquesta clausula en els altres documents, tant els que es refereixen a nens procedents de l'extraradi de Càller com als quals venien d'altres regions de la illa, sembla al contrari indicar una confiança generalitzada cap als nens i les nenes. Llavors el cas del fill del sabater podria ser una excepció: potser pel caràcter difícil del nen en qüestió.

En alguns contractes, com hem assenyalat, hi ha prohibicions explicites per a la fugida dels nens. Estàs clausulas delaten les dures condicions de vida de les criatures.

En tenir en compte la presència de nens d'escassos anys, allunyats de la seva pròpia famílies, no és difícil suposar el sofriment d'aquestes criatures. En set actes hem esbrinat la presència de nens amb només 7-8 anys d'edat (un 14%), o sigui encara pertanyents a l'edat infantil, fins al cas d'una nena de tan sols 5 anys que el contracte vinculava per 12 anys més.

Per a nens tan petits és fàcil imaginar com l'ingrés al món del treball constituïa un esdeveniment traumàtic que desencadenava les fugides de retorn a la llar de procedència.

Rosa Gatti
Marco Schirru