Marina

Detall del barri de la Marina (foto: Pierfrancesco Caput)
Detall del barri de la Marina (foto: Pierfrancesco Caput)
Detall del barri de la Marina (foto: Pierfrancesco Caput)

Dels quatre suburbis històrics de Cagliari, el barri de la Marina és el més relacionat amb el mar i el proper port. La seva realització es deu els pisans, que ho van fundar al segle XIII amb la finalitat d'acollir els habitatges de pescadors i mariners - que treballaven al voltant del port - a més de magatzems i altres estructures relacionades amb el port.

El barri Marina, en origen nomenat Lapola o La Pola, estava envoltat per un sistema de fortificacions, esfondrades successivament a partir de la segona meitat del segle XIX, i ha estat poblat per famílies de pescadors i comerciants procedents d'altres comunitats italianes (en prevalença Sicília, Campània i Ligúria).

En l'actualitat els seus límits són el carrer Carlo Felice, la via Roma, la avinguda Regina Margherita i les muralles del  Castello per sobre de la via Manno.

Fins als anys cinquanta del segle XX va ser seu del Mercat Civic i, avui dia, deixats enrere la degradació i el descuit que ho caracteritzen durant un llarg temps, ha tornat a ser un barri eixerit i pintoresc que en la seva evolució ha sabut acoblar una mirada oberta a estímuls externs amb la conservació de les seves característiques peculiars.

La Marina és el barri més multiètnic de la ciutat de Cagliari, amb les seves tendes d'artesania hindús i africanes, els cellers i tavernes, i locals de “street food” amb especialitats procedents de cada racó del planeta (Àfrica, Orient Mitjà, Índia…). Aquests comerços conviuen amb les tendes d'artesania sarda i les revendes de productes alimentosos locals: el barri presenta un gran nombre de restaurants, tavernes i fondes on es poden degustar la cuina tradicional de Sardegna i en particular l'autentica cuina de marisc i peix de Cagliari.

A l'interior del barri de la Marina batega el cor de l'animació cultural de la ciutat, gràcies als diferents espais aptes per a exposicions i als locals de plaça Savoia i els seus petits carrers circunstantes. Un exemple es troba en l'abans Casa Professa dei Gesuiti que, després d'haver servit com a seu de liceus i instituts, en l'actualitat hi ha exposiciones i altres iniciatives culturals. Al seu costat es troba l'ex Església de Santa Teresa: avui dia seu del Auditori Comunale. A l'àrea de pertinença de l'església parroquial de Santa Eulalia, d'altra banda, ha estat realitzat un cinema-teatre.

La Marina exerceix també un paper important en relació a l'enfocament econòmic i administratiu de la ciutat. En el carre Carlo Felice se situen els edificis dels bancs més importants i al final de la via Roma es troba l'edifici del Consiglio Regionale. En el carrer Carlo Felice i sobretot a l'àrea per als vianants del carrer  Manno, un dels recorreguts tòpics per fer shopping a Cagliari, es troba un àmplia oferta de tendes, en particular les de moda i accessoris.

També en relació als aspectes històrics i arquitectònics aquest barri presenta importants motius d'interès. L'exemple més antic d'arquitectura religiosa és l'esmentada abans església parroquial de Santa Eulalia, edificada al segle XIV en estil gòtic-català. L'església de Sant’Agostino, d'altra banda, situada en el carrer Baylle és un entre els escassos exemples d'arquitectura del renaixement en Sardegna. Al voltant d'aquestes dues esglésies podem trobar àrees arqueològiques que presenten troballes d'època romana: a Santa Eulalia es van trobar restes d'habitatges i calçades, mentre que sota l'església de Sant’Agostino han estat trobats les restes d'un complex termal. Entre les moltes esglésies de la Marina recordem la del Sant Sepolcro i, en la part alta del barri subjacent a les muralles del Castell, l'església de la Vergine della Pietà amb l'annex Convent delle Cappuccine, on les monges de clausura viuen en una petita comunitat en condicions d'aïllament.

Pel que concerneix l'arquitectura civil, un del icones, i no només del barri sinó de Cagliari, és representada pel passeig marítim de via Roma, amb els seus elegants edificis del segle XX, on destaquen elements clàssics i del renaixement junts amb decoracions modernistes. Els seus pòrtics, on es troben moltes cafeteries i elegants tendes, representen un entre els llocs d'agrupament més estimats pels cagliaritans.

Molt interessant també l'antic edifici del segle XIII on avui es troba el Hostel Marina. Malgrat la seva actual rehabilitació, per atorgar-li modernitat i funcionalitat, entre les seves parets encara es respira l'encantament de la història ja que moltes van ser, en el curs de segles, les funcions que va exercir est edifico: va ser seu de convents, del primer hospital de la ciutat de Cagliari (traslladat en un segon temps al barri Stampace) i, en la postguerra, de diferents instituts escolars.

Al barri Marina a més es troben alguns hotels històrics: entre aquests destaquen l'Hotel du Progres, on vaig allotjarse Honoré de Balzac, i la Scala di Ferro, hotel d'estil neogòtic citat en el llibre “Mar i Sardegna” per l'escriptor anglès D.H. Lawrence.